A SPÈZA E I SÉ RIÒN

Da wikiSpedia.

(Differenze fra le revisioni)
(Creata pagina con '{| class="wikitable" style="width:100%" ! Dialetto !! Italiano |- | | valign="top" | |} Categoria:LINGUA Categoria:DIALETTO Categoria:LETTERATURA [[Categ...')
Riga 3: Riga 3:
|-
|-
|  
|  
 +
‘A Ciàpa, ‘r Canaéto, Pegassàn,
 +
Fossamàstra, Rebòco, Ciàssa Brin,
 +
Migiaìna, Massèta, i Scapüssìn,
 +
Vaodelòa, ‘o Tèrmo, l’Ormo con Fabiàn,
 +
Pòrta Ròca, Antognànae poi ‘r Müzàn,
 +
Pòrta Zéna, Maòa con Cadamà,
 +
Fòze, Limòn, Pagiài…Ma ‘sta Sità
 +
la gh’à ciü sircondàio de Milàn!
 +
 +
Ma me, stavòta, ‘a vògio fàe l’elògio
 +
de n’riòn che ciü antigo ne ghe n’è:
 +
quante memòie ‘i dòrmo chì con te
 +
o vècio, abandonà quartéo de ‘r Pògio!
 +
 +
 +
Te t’è visto ‘i Spezìn cén de coràgio
 +
salütae’r Fieschi, chì davanti a ‘r màe,
 +
e San Giorgio i spaàva per fermae
 +
i Pisàn ch’i vegnìvo a l’arembàgio…
 +
 +
Te t’è visto alabarde lampezàe
 +
e Castrüccio, Visconti e i milanesi,
 +
pisàn, spagnoli, türchi co ‘i fransesi…
 +
Si podésso ‘sti sassi racontàe!…
 +
 +
Ma ‘o tempo ‘i passa e tüto ‘i pòrta via,
 +
solo ‘r Pògio, da secoli, i è là:
 +
onde gh’éa ‘r màe la gh’è nassü dée cà
 +
e ‘n giorno ‘a sento: “La ghe stà ‘na Sìa…”
 +
 +
Chi la füsse ‘stà “Sìa” me a n’o savévo,
 +
ma la gh’aveva ‘n sàco de “nipoti”,
 +
tanti i éo zòvi, tanti anca veciòti,
 +
cén de sprecüssi s’i ne la vedevo…
 +
 +
 +
Me, meschinéto, a ne savéo gnénte…
 +
Ma dopo a passegiàvo en San Giovàni
 +
aspetàndo d’avéghe desot’àni
 +
perché la deventàsse…me paénte!
 +
 +
E còss’ er “Còle Sacro” d’i Spezìn
 +
i à visto chì passe geneassiòn:
 +
che batichèe, che vampe d’emossiòn
 +
ente ‘r montàe d’asbrìvo ‘stì scaìn!
 +
 +
En fondo ‘a vita l’è ‘na bèla fòa
 +
co ‘e se memoòie, i sòmi, ‘e se passiòn:
 +
en recòrdo, en sospìo…Ma come alòa
 +
er Pògio ‘i resta sempre ‘r mèi Riòn!
| valign="top" |  
| valign="top" |  

Versione delle 16:02, 12 lug 2011

Dialetto Italiano

‘A Ciàpa, ‘r Canaéto, Pegassàn, Fossamàstra, Rebòco, Ciàssa Brin, Migiaìna, Massèta, i Scapüssìn, Vaodelòa, ‘o Tèrmo, l’Ormo con Fabiàn,

Pòrta Ròca, Antognànae poi ‘r Müzàn, Pòrta Zéna, Maòa con Cadamà, Fòze, Limòn, Pagiài…Ma ‘sta Sità la gh’à ciü sircondàio de Milàn!

Ma me, stavòta, ‘a vògio fàe l’elògio de n’riòn che ciü antigo ne ghe n’è: quante memòie ‘i dòrmo chì con te o vècio, abandonà quartéo de ‘r Pògio!


Te t’è visto ‘i Spezìn cén de coràgio salütae’r Fieschi, chì davanti a ‘r màe, e San Giorgio i spaàva per fermae i Pisàn ch’i vegnìvo a l’arembàgio…

Te t’è visto alabarde lampezàe e Castrüccio, Visconti e i milanesi, pisàn, spagnoli, türchi co ‘i fransesi… Si podésso ‘sti sassi racontàe!…

Ma ‘o tempo ‘i passa e tüto ‘i pòrta via, solo ‘r Pògio, da secoli, i è là: onde gh’éa ‘r màe la gh’è nassü dée cà e ‘n giorno ‘a sento: “La ghe stà ‘na Sìa…”

Chi la füsse ‘stà “Sìa” me a n’o savévo, ma la gh’aveva ‘n sàco de “nipoti”, tanti i éo zòvi, tanti anca veciòti, cén de sprecüssi s’i ne la vedevo…


Me, meschinéto, a ne savéo gnénte… Ma dopo a passegiàvo en San Giovàni aspetàndo d’avéghe desot’àni perché la deventàsse…me paénte!

E còss’ er “Còle Sacro” d’i Spezìn i à visto chì passe geneassiòn: che batichèe, che vampe d’emossiòn ente ‘r montàe d’asbrìvo ‘stì scaìn!

En fondo ‘a vita l’è ‘na bèla fòa co ‘e se memoòie, i sòmi, ‘e se passiòn: en recòrdo, en sospìo…Ma come alòa er Pògio ‘i resta sempre ‘r mèi Riòn!


Strumenti personali